IDENTITAT I TERRITORI

Vam haver de fer una presentació a tots els nostres companys de tarda d'educació Infantil sobre Identitat i territori. Aquest treball consistia en formar parelles amb alguna persona que tinguessis alguna cosa en comú i que aquesta cosa ha fet que tu siguis com ets a dia d'avui. En el meu cas vaig fer el treball amb la Marina Jou una companya i amiga. Ens vam posar a pensar i el que tenien en comú era el nostre barri. Jo mai l'havia vist a ella però vam congeniar molt bé quan vam entrar a la Facultat. Per tant vam fer la nostre presentació Power Point presentant el nostre barri titulat: El Carmel un barri amb racons per descobrir. Vam titular d'aquesta maner el nostre treball perquè considerem que la gent té potser una mala imatge d'aquest barri.

El carmel from marinajou

Aquesta va ser la nostre presentació, no voliem posar massa lletra com es pot comprobar el que voliem er l'objectiu marcat que hi havia, convèncer a la gent i nosaltres dues vam veure una bona tècnica el ficar aquestes imatges perquè es pogués veure la part més maca del barri. També vam fer un vídeo on va, gravar a diferents persones del barri i de diferents edats dient perquè els i agradava aquest barri. I per últim un altre vídeo on es pot comprovar les vistes que té aquest barri des dels Bunkers. 

L'APRENENTATGE AMB ORDINADOR: les quatre metàfores

• La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor

Es tracta que els professors puguin crear activitats per Internet o simplement cercar-les d’altres com podrien ser aquestes exemples:  entrena't per llegir o Jclic

L’alumne realitza aquesta activitats i així es pot veure l’aprenentatge del nen: iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor). Potser que sigui així que hi ha iniciació per part del docent, l’alumne respon i fa les activitats encarregades i el professor avalua, però també es pot donar el cas que l’ordinador inicia, l’alumne respon i l’ordinador corregeix i avalua. A l’ordinador li costa formular quines son les errades que comet l’alumne, per tant molts cops els alumnes es corregeixen ells mateixos i busquen activitats pràctiques relacionades amb els seus errors.

• La metàfora de la construcció: l’ordinador com a alumne

L’alumne és qui dirigeix l’ordinador i li va dient els passos que ha de seguir. Aquí el que es tracta és que l’alumne explori per ell mateix no que sigui tot guiat pels mestres. El que podrien fer els mestres en aquests casos seria donar recolzament als alumnes, és a dir, observar l’aprenentatge del nen i servir com a guies. 

Un exemple d'això és :SCRATCH tracta d'un gat que tu vas indicant el que vols que faci en tot moment.

• La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Permeten un aprenentatge per descoberta. El grau de llibertat en l'usuari és més limitat que no pas en el Logo. Es pot manipular i canviar diversos paràmetres, però no afegir-ne de nous. Un exemple seria Crayon Physics Deluxe i un altre el de la doctora xinxeta.

Aquests dos programes semblen entretinguts, però el problema d'això és que al ser limitats potser els nens es creen una imatge del món real errònia. Sobretot amb els programes de relacions socials. 

• La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

L'ordinador per a nosaltres és una eina de treball. Als nens els hauriem de fer feines amb la seva experiència i les seves preocupacions. Haurien de gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

• Coses que podem fer a diferencia de quan no existien els ordinadors:

-Videoconferències

-Corregir l'ortografia, passar de minúscules a majúscules

-Traduir l'idioma

-Vendre a la resta del món

-Realitzar operacions bancàries des de casa

-Comprar per exemple el menjar des de casa

-Corregir si per exemple estem fent un dibuix i no ens agrada alguna cosa podem esborrar

Aquesta informació ha sigut extreta de: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3920.html

FEM LA DESCRIPCIÓ D'UN COMPANY

DESCRIPCIÓ: Mode d'rganització del discurs que pretén respresentar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments,etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat tant concrets com abstractes.

La descripció potser la dominant del text, però a la majoria dels textos sol aparèixer combinada amb altres seqüències.

Hi ha dues classes de descripció: 

- L'OBJECTIVA: Autor es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. (textos acadèmics i científics)

-SUBJECTIVA: reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Finalitat estètica.

ESTRUCTURA DELS TEXTOS DESCRIPTIUS:

Tres procediments:

1. Establiment del tema
2. Caracterització
3. Relació amb el món exterior

COM ES POT CREAR UNA DESCRIPCIÓ?

• idear ( explorar la situació)
• ordenar (esquema estructural)
• textualitzar (redacció del text)

Models de descripció:

Cançons, poesia, novel·la, assaig, conte, poesia visual..

A classe ens vanfer portar una descripcií i llegir-la. Jo vaig fer-la de la Marina i deia així:

DESCRIPCIÓ

Vaig conèixer a la Marina a la facultat, als pocs dies de començar les classes.

Vaig tenir la sensació quan la vaig veure de que, ens faríem amigues i més quan vam agafar  confiança, ja que ens vam adonar que tenim alguns amics en comú i que vivim molt a prop.

La Marina és una noia que viu a Barcelona, té 21 anys i estudia educació infantil a Blanquerna. A  les seves estones lliures fa de monitora als nens petits d’un cau.

Li agrada molt parlar, això és una cosa que tenim en comú ja que a les dues ens agrada molt, també és molt divertida i molts cops està rient. És una persona que dóna confiança i quan la veus et vénen ganes de conèixer-la perquè et dóna una bona imatge.

Els trets més característics físicament són: ulls grans i de color marró, els cabells molt llargs i arrissats, que està molt primeta i sempre porta una peça de roba de color negre.

Finalment dir que, espero que continuem sent amigues durant molt de temps perquè es una noia que  transmet molta confiança i seguretat. Us aconsello que si encara no la coneixeu us apropeu per conèixer-la.

La Marina d'excursió amb el cau

LA VIQUIPÈDIA

Extreta de:

La viquipèdia és el mateix que wikipèdia, però en català. És una enciclopèdia lliure on tothom que es registri pot modificar.

Té 5 pilars:

-És una enciclopèdia

-Té un punt de vista neutral

-Contingut lliure

-Segueix unes normes d'etiqueta

-No té normes inamovibles

Potser que no sigui del tot fiable la informació donada. Ja que la informació que penjen a lo millor no és del tot certa. Per una banda considero que és una bona idea i que moltísima gent esta implicada i també per una altre banda ara he pogut veure de més a prop com es realitza tota la informació i no ens hem de refiar del tot.

Nosaltres a classe vam haver de bucar alguna cosa que sabríem modificar o crear de nou. En el meu cas anava amb la Gema Cabrero i vam fer un enllaç a racó de música ja que no es definia que era. Un cop vam realitzar aquest enllaç les diferents persones registardes a viquipèdia van modificar el que creien que era erroni o que no estava del tot complet.

Deixu aquí el link on està la nostra aportació a viquipèdia:

Aportació realitzada a la Viquipèdia

He agafat informació d'aquesta pàgina: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/treball-collaboratiu-viquipedia.html

INFORMALISME

És un moviment artístic que va ser introduït a Espanya l’any 1945. Podríem definir-lo com un art informal i diferent ja que s’utilitza l’abstracció per expressar-se.

Algunes de les característiques de l’ informalisme són les següents: els autors de les obres es senten amb plena llibertat, donat que, ells expressen i no cal que facin

 figures perquè el que volen es representar el que porten al seu interior, una altre característica es que utilitzen materials de tot tipus per exemple fusta o altres

materials més homogenis i de la vida quotidiana. 

Alguns exemples d'imatges d'artistes importants són aquestes:

Antoni Tàpies

Alberto Burri

Nosaltres a la classe de plàstia vam haver de crear les nostres pròpies obres i aquests van ser els resultats:

Aquesta creació va ser feta per quatre membre de classe: Miriam del Moral, Alex Guerrero, Margarita Giao i jo. Va ser molt entretingut perquè vam utilitzar diferents materials com fang, aigua, pintures, sorra, sucre...

                                           
                                           

                                           

Aquestes tres obres van ser creades per mi mateixa. La professora a les dues obres primeres ens posava música i nosaltres havíem de dibuixar el que ens transmetia. Després una d'aquestes obres havies de modificar-la com vaig fer jo amb la segona i el resultat va ser la tercera imatge.

MAPES CONCEPTUALS COM A EINES DE SUPORT DEL PENSAMENT A TRAVÉS DEL CMAP TOOLS

La creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. Habitualment, la creació del mapa passa per diversos estadis: selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la), reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors), concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)...

En altres ocasions elaborem el mapa a partir d'una estratègia menys sistemàtica. En aquests casos solem partir d'un concepte i anem afegint, un a un els altres i els connectors corresponents. Per acabar, ordenem el mapa i tornem a situar els conceptes de forma coherent.

La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.

Foto

Hem utilitzat Cmap Tools per crear mapes conceptuals i he pogut observar que és més difícil del que em semblava fer un mapa perquè jo em deixava moltes dades importants.

Teníem un tema   per tractar que s’anomenava ''El dinar de Nadal'' amb una explicació i a partir d’això havíem de crear el nostre propi mapa conceptual intentant no deixar-nos cap informació.  Quan he començat a utilitzar el programa me posat una mica nerviosa perquè no m’estava sortint com jo volia, però penso que finalment m’ha quedat mitjanament bé. Penso que és un programa més que conec, em potser molt útil i és una bona idea per planificar les idees personals per tractar algun tema.

Aquí deixo el meu exemple de mapa conceptual a partir de ''El dinar de Nadal''.

Perquè pogueu veure alguns dissenys de diferents mapes conceptuals us deixu penjat unes diapositives on s'explica molt bé i es troben alguns exemples:

Mapes Conceptuals from Ernest Prats Garcia

BIBLIOGRAFIA:
http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/11/eines-de-suport-al-pensament-els-mapes.html

ELS FLUXOGRAMES

Són diagrames de flux que s'utilitzen per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. S'utilitza en diferents àmbits.

En l'àmbit com a mestre poden utilitzar-se en fer dues funcions:

1. Per planificar les pròpies tasques professionals

2. Ensenyar als alumnes a utilitzar aquest eina, perquè puguin aprendre i practicar per després saber planificar-se, organitzar-se, aprendre  agafar la informació més important...

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivRsmaa2zuqFtH44IJiIdivHyeH9FTOQ_vIbCNgJ0o5hEBCyFwZ5vPtDm324Sh7Rnhu6WTjrC7zesOm_Di1Am-ZHf_xswGs9zJwVoZS9X_0bn4VQ9UMZZadhMBc30lAM9vPKpp41nZwYM/s320/einesfluxograma1.jpg

Nosaltres  vam haver de realitzar el nostre propi fluxograma. Amb el programa http://www.gliffy.com/ Aquest va ser el resultat del meu: