dimecres, 28 de novembre del 2012

FEM LA DESCRIPCIÓ D'UN COMPANY

DESCRIPCIÓ: Mode d'rganització del discurs que pretén respresentar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments,etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat tant concrets com abstractes.
La descripció potser la dominant del text, però a la majoria dels textos sol aparèixer combinada amb altres seqüències.
Hi ha dues classes de descripció: 

- L'OBJECTIVA: Autor es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. (textos acadèmics i científics)

-SUBJECTIVA: reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Finalitat estètica.

ESTRUCTURA DELS TEXTOS DESCRIPTIUS:

Tres procediments:


  1. Establiment del tema
  2. Caracterització
  3. Relació amb el món exterior
COM ES POT CREAR UNA DESCRIPCIÓ?

  • idear ( explorar la situació)
  • ordenar (esquema estructural)
  • textualitzar (redacció del text)
Models de descripció:
Cançons, poesia, novel·la, assaig, conte, poesia visual..

A classe ens vanfer portar una descripcií i llegir-la. Jo vaig fer-la de la Marina i deia així:
DESCRIPCIÓ
Vaig conèixer a la Marina a la facultat, als pocs dies de començar les classes.
Vaig tenir la sensació quan la vaig veure de que, ens faríem amigues i més quan vam agafar  confiança, ja que ens vam adonar que tenim alguns amics en comú i que vivim molt a prop.
La Marina és una noia que viu a Barcelona, té 21 anys i estudia educació infantil a Blanquerna. A  les seves estones lliures fa de monitora als nens petits d’un cau.
Li agrada molt parlar, això és una cosa que tenim en comú ja que a les dues ens agrada molt, també és molt divertida i molts cops està rient. És una persona que dóna confiança i quan la veus et vénen ganes de conèixer-la perquè et dóna una bona imatge.
Els trets més característics físicament són: ulls grans i de color marró, els cabells molt llargs i arrissats, que està molt primeta i sempre porta una peça de roba de color negre.
Finalment dir que, espero que continuem sent amigues durant molt de temps perquè es una noia que  transmet molta confiança i seguretat. Us aconsello que si encara no la coneixeu us apropeu per conèixer-la.

La Marina d'excursió amb el cau

dimarts, 27 de novembre del 2012

LA VIQUIPÈDIA


La viquipèdia és el mateix que wikipèdia, però en català. És una enciclopèdia lliure on tothom que es registri pot modificar.

Té 5 pilars:
-És una enciclopèdia
-Té un punt de vista neutral
-Contingut lliure
-Segueix unes normes d'etiqueta
-No té normes inamovibles

Potser que no sigui del tot fiable la informació donada. Ja que la informació que penjen a lo millor no és del tot certa. Per una banda considero que és una bona idea i que moltísima gent esta implicada i també per una altre banda ara he pogut veure de més a prop com es realitza tota la informació i no ens hem de refiar del tot.
Nosaltres a classe vam haver de bucar alguna cosa que sabríem modificar o crear de nou. En el meu cas anava amb la Gema Cabrero i vam fer un enllaç a racó de música ja que no es definia que era. Un cop vam realitzar aquest enllaç les diferents persones registardes a viquipèdia van modificar el que creien que era erroni o que no estava del tot complet.
Deixu aquí el link on està la nostra aportació a viquipèdia:

dimecres, 21 de novembre del 2012

INFORMALISME


És un moviment artístic que va ser introduït a Espanya l’any 1945. Podríem definir-lo com un art informal i diferent ja que s’utilitza l’abstracció per expressar-se.
Algunes de les característiques de l’ informalisme són les següents: els autors de les obres es senten amb plena llibertat, donat que, ells expressen i no cal que facin
 figures perquè el que volen es representar el que porten al seu interior, una altre característica es que utilitzen materials de tot tipus per exemple fusta o altres
materials més homogenis i de la vida quotidiana. 

Alguns exemples d'imatges d'artistes importants són aquestes:

Antoni Tàpies
Alberto Burri


Nosaltres a la classe de plàstia vam haver de crear les nostres pròpies obres i aquests van ser els resultats:

Aquesta creació va ser feta per quatre membre de classe: Miriam del Moral, Alex Guerrero, Margarita Giao i jo. Va ser molt entretingut perquè vam utilitzar diferents materials com fang, aigua, pintures, sorra, sucre...
                                           
                                           

                                           
Aquestes tres obres van ser creades per mi mateixa. La professora a les dues obres primeres ens posava música i nosaltres havíem de dibuixar el que ens transmetia. Després una d'aquestes obres havies de modificar-la com vaig fer jo amb la segona i el resultat va ser la tercera imatge.

dilluns, 19 de novembre del 2012

MAPES CONCEPTUALS COM A EINES DE SUPORT DEL PENSAMENT A TRAVÉS DEL CMAP TOOLS


La creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. Habitualment, la creació del mapa passa per diversos estadis: selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la), reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors), concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)...

En altres ocasions elaborem el mapa a partir d'una estratègia menys sistemàtica. En aquests casos solem partir d'un concepte i anem afegint, un a un els altres i els connectors corresponents. Per acabar, ordenem el mapa i tornem a situar els conceptes de forma coherent.
La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
Foto

Hem utilitzat Cmap Tools per crear mapes conceptuals i he pogut observar que és més difícil del que em semblava fer un mapa perquè jo em deixava moltes dades importants.
Teníem un tema   per tractar que s’anomenava ''El dinar de Nadal'' amb una explicació i a partir d’això havíem de crear el nostre propi mapa conceptual intentant no deixar-nos cap informació.  Quan he començat a utilitzar el programa me posat una mica nerviosa perquè no m’estava sortint com jo volia, però penso que finalment m’ha quedat mitjanament bé. Penso que és un programa més que conec, em potser molt útil i és una bona idea per planificar les idees personals per tractar algun tema.
Aquí deixo el meu exemple de mapa conceptual a partir de ''El dinar de Nadal''.







Perquè pogueu veure alguns dissenys de diferents mapes conceptuals us deixu penjat unes diapositives on s'explica molt bé i es troben alguns exemples:





ELS FLUXOGRAMES

Són diagrames de flux que s'utilitzen per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. S'utilitza en diferents àmbits.
En l'àmbit com a mestre poden utilitzar-se en fer dues funcions:
1. Per planificar les pròpies tasques professionals
2. Ensenyar als alumnes a utilitzar aquest eina, perquè puguin aprendre i practicar per després saber planificar-se, organitzar-se, aprendre  agafar la informació més important...
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivRsmaa2zuqFtH44IJiIdivHyeH9FTOQ_vIbCNgJ0o5hEBCyFwZ5vPtDm324Sh7Rnhu6WTjrC7zesOm_Di1Am-ZHf_xswGs9zJwVoZS9X_0bn4VQ9UMZZadhMBc30lAM9vPKpp41nZwYM/s320/einesfluxograma1.jpg

Nosaltres  vam haver de realitzar el nostre propi fluxograma. Amb el programa http://www.gliffy.com/ Aquest va ser el resultat del meu:


diumenge, 18 de novembre del 2012

COM SONA LA MEVA ESCOLA?

Foto


Divendres per acabar la setmana de la SAE vam anar a veure un concert del grup Com sona?
Al principi et comences a imaginar com serà el concert perquè a vegades quan has d’anar a coses així penses segur que es una tonteria, etc. Però després quan vam arribar a la sala on ho van fer jo vaig estar quasi tot el concert bocabadada i molt interessada per el que estaven fent. Eren 4 o 5 nois i una noia, els nois eren els músics i la noia la que cantava, em va semblar un grup molt complet, amb ganes de que en aquest cas, nosaltres ens ho passéssim bé. Aquests concerts estan destinats pel que va dir la noia des de 0 a 6 anys, varien una mica els moviments de 0-3 anys que de 3-6 ja que els nens no es mouen de la mateixa manera.  Penso que tenen una metodologia molt bona, com van dir quan els nens són petitons comencen el concert més enrere i poc a poc es van apropant perquè no s’espantin,  les primeres cançons són maques però el públic no fa moviments, després van ensenyant moviments com per exemple picar de mans o picar a les cames i finalment s’acaba  ballant amb ells i fent el que diuen. Nosaltres vam estar tota l’estona rient i ens ho vam passar molt bé, per mi va ser com tornar a quan jo era petita.

Utilitzaven instruments normals com poden ser violoncel, guitarra, flauta travessera, tambor, però a part d’aquests instruments em va sobtar perquè tocaven amb uns altres com per exemple:una campana i un pal de metall molt petits feien ritmes o creaven amb el seu propi cos el so i també un altre tocava amb una serra. No se per mi això va ser de com ho fan i com he dit abans molt cop bocabadada.

Foto
Em va agradar que utilitzaven molts materials fets per ells en forma de manualitats per exemple: un vaixell era de paper de diari, el mar era un llençol, d’una capsa sortia un sol i era fet amb cartolina...

Foto



Foto


El temps que van estar fent el concert sincerament per mi va ser idoni perquè no és va fer molt pesat ni molt curt.
Aquí us deixo la pàgina d’aquesta companya: 


Va ser un final mot bonic de setmana de la SAE i amb això tanquem aquesta setmana que m’agrada’t molt , he viscut moltes experiències que desconeixia i la veritat que després d’aquesta setmana agafaré les coses amb més energia i de manera més positiva. 

       

dissabte, 17 de novembre del 2012

CONFERÈNCIA JAUME CELA: El mestre del futur




Abans de començar a parlar sobre la conferencia que ens va donar Jaume Cela m’agradaria fer una petita introducció de sobre qui es aquest home.  Aquesta informació la he extret de la mateixa pàgina de la Universitat.

Jaume Cela,mestre i pedagog, compagina la seva tasca docent amb la d’escriptor de novel·les per a públic infantil i juvenil ha publicat diversos llibres de divulgació pedagògica.
L’any  2008 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement del conjunt de la seva trajectòria.
Les seves publicacions infantils i juvenils han estat reiteradament premiades. En l’àmbit pedagògic el seu llibre Amb veu de mestre, un epistolari docent va ser reconegut amb el premi Rosa Sensat de Pedagogia a l’any 1992.

Després de fer aquesta petita introducció m’agradaria exposar alguns punts que em van semblar importants durant la seva exposició i que penso que seran importants en el nostre futur.
  •        Hem d’intuir si als nens quan arriben a la classe els fa falta un petó a la galta. (Molts cops no ens adonem de la vida que poden estar portant aquests dels nens per exemple si tenen problemes familiars)
  •           Obrir interès cap a les coses del món. (És molt important que els nens sentin intriga per veure que hi ha al món i tinguin ganes de descobrir)
  •            Veure si porten esmorzar. (No nomes ens hem de fixar en el que aprenen a la classe sinó en les seves necessitats mínimes com potser portar-se el menjar a la boca, ja que avui dia hi ha situacions molt complicades en que potser algun nen no pot menjar)

Em va agradar una frase que va dir en Jaume Cela ‘’ Formarem part d’una aventura, que servirà per fer créixer als nens’’  : penso que té tota la raó perquè nosaltres hem d’influir de forma positiva en els nens el temps que estiguem educant-los i són una aventura perquè no es sap com serà les seva vida en un futur,  per tant, hem d’intentar influir de la millor manera possible i entregant-nos a ells el màxim.

També una altre cosa que em va semblar molt important es que els nens no poden agafar por a parlar en classe perquè es malmet la seva autoestima, i si els altres riuen ells agafaran por o vergonya i no voldran tornar a parlar en públic.

Això és un petit resum del que en Jaume Cela ens va explicar jo he intentar posar entre el mig de l’explicació algun comentari personal per veure si podia deixar mes clar el que volia dir.

Finalment dir que, em va agradar molt la conferència perquè a part de que va ser entretinguda per les coses que anava explicant, jo considero que molt importants, no se’m va fer pesat i em va semblar que va ser el temps adequat ni mes ni menys. 

divendres, 16 de novembre del 2012

UN DIA PER RECORDAR SEMPRE A: L'ESCOLA MARGALLÓ


Hi han persones que estan acostumades a tractar amb nens d’aquestes edats 2-3 anyets però jo encara no havia viscut cap experiència i em va encantar de veritat. Vaig aprendre moltes coses en un dia únicament. La noia que ‘’ m’apadrinava’’ va estar per mi durant tota l’estona explicant-me cada detall de l’escola i penso que això també ha sigut un altre factor perquè jo estigui tan contenta de la meva vivència a aquesta escola bressol.

Com es veu a la imatge jo vaig estar a l’escola bressol Margalló, en una classe que havien alguns nens que encara no havien complit els dos anys i d’altres que ja tenien els 3. Al principi quan vaig arribar tots els nens hem miraven com qui és aquesta i que fa aquí. Però després tots ja van agafar més confiança amb mi encara que uns més que altres.
L’escola em va agradar en tots els aspectes però com a lloc em va agradar  moltísim perquè només fa un any que va ser construïda i estava com tota l’escola creada per als nens, jo personalment me’n recordo al parvulari on anava hi havia escales que havíem de pujar per arribar fins a la classe i en aquesta escola era tot totalment pla i les instal·lacions molt noves.
També em va agradar que moltes coses que els professor al llarg de les classes ens estan dient a la Univesitat que es important tenir-lo en aquesta escola el tenen. Per exemple tenien els tovallons per rentar-se a una altura que tots els nens arriben, l’aixeta per rentar-se les mans, es troben dins de l'àmbit de l'agenda 21.. I amb tot això fa que els nens siguin més espavilats perquè les professores no eren les típiques que els hi fan tot si no que els deixen a veure si ells poden solets i si no els ajuden una mica; això també em va semblar molt bé perquè si no els nens es tornen molt còmodes i no avancen en el seu desenvolupament.


La classe estava dividida per racons com per exemple el racó de música o el de cuina però també havien dues taules que era on menjaven els nens. En aquestes imatges es pot veure com eren les classes. 


Fotos

Una altre cosa que em va agradar molt va ser que tenien un lloc destinat a la classe per posar una foto de cada nen amb la seva familia.
Quan vaig estar jo al'aula vam realitzar diferents activitats( tots sempre són jocs a la classe, van fer psicomotricitat, cantar, jugar al pati bastant estona, els ensenyen els hàbits d’higiene que han d’agafar, com han de menjar..) i en tot moment de veritat que em vaig sentir lliure m’anaven donen pautes de com havia de fer les coses i em deixaven plena llibertat perquè jo pogués experimentar en un dia tot el que volgués.  L’activitat que es va realitzar va ser psicomotricitat i em va semblar molt interessant perquè aquest tema l’estudiem a classe d’educació física per tant molt encertat per mi per poder veure quines activitats de psicomotricitats es practiquen amb els nens petitons.
 He intenta fer un petit resum de les meves sensacions en un primer dia de escola Bressol on mai havia estat. De veritat que estic molt agraïda ja que van tenir un tracte cap a mi molt proper. I vaig marxar amb un molt bo sabor de boca

Foto

dimecres, 14 de novembre del 2012

UNA TARDA AL MUSEU NACIONAL

Ahir a la tarda vam anar al MNAC a veure com fan una visita guiada destinada als nens de P3, P4, i P5. En el meu cas vaig anar a veure l’art romànic que el relacionen amb so i color. A continuació us explicaré una mica com fan les visites perquè us feu una idea. L’objectiu que tenen es que a través del so, de la línia i el color puguin conèixer l'art romànic.

Les persones que treballen al museu per explicar l’art romànic s’inventen un ninot que és un joglar anomenat Jerònim i diuen que això és la seva casa on estan totes les pintures, llavors els nens abans d’anar al museu han d’haver après una cançó que suposadament se l’aprenen a classe. Llavors quan entren el joglar està a la primera sala i canten la cançó amb ell i van a veure les pintures hi ha moltes obres però les escoles només poden escollir de 5 obres 3, perquè l’explicació es fa en un hora i no dona temps a veure més pintures.

Foto

  • La primera pintura són els ‘’Serafins’’ i a partir d’observar l’obra els nens fan diferents activitats com per exemple els Serafins estan molt seriosos llavors ells els hi ensenyen carotes com per exemple cara alegre, trista, de ràbia...







  • La segona obra és la del Crist de Taüll en aquesta obra també fan diferents coses els nens per exemple després de fixar-se en el Crist fan un puzle que és de les seves diferents parts.
Foto




    • També més endavant havien sanefes que es poden barrejar amb la música i crear ritmes.
    • Després havien verges amb els seus fills als braços i aquí el que fan és que divideixen el grup en dos i fan parelles fent que un sigui la mare i l'altre el nen i l'hi fa carícies com podrien estar fent les verges.
    • L'última obra és la del Griu i aquí expliquen una història amb aquestes dues pintures:
    Foto
    Foto




    •  Finalment després d’explicar l’obra torna a sortir en Jerònim per acomiadar-se dels nens.

    Personalment em va semblar una visita molt entretinguda i dinàmica ja que es van realitzant diferents activitats que entretenen als nens i no és tota l’estona monòton i avorrit com pot semblar alguns cops. I a part el noi que ens va fer l’explicació vaig notar que es ficava molt en el paper i que fa molt interessant la visita per als nens. 




    dimarts, 13 de novembre del 2012

    BAIXADOR DE VALLVIDRERA - SANT CUGAT


    Bon dia! M’agradaria durant aquesta setmana d’activitats extraordinàries  anar explicant una mica les activitats que anem realitzant i que em semblen interessants.

    Ahir dilluns dia 12 vam fer la caminada des de el Baixador de Vallvidrera fins a Sant Cugat, el professor d’educació física ens va donar uns fulls on es marcava tot el recorregut que havíem de fer i estava visualitzat per imatges i a la dreta de les imatges havia una petita explicació, encara tot i així el meu grup ens vam perdre i va venir el Juanjo a rescatar-nos quan ja portàvem una estona caminant per un lloc equivocat. 

    Després va haver de tot pujades interminables, baixades, petits rius que havíem de saltar i sobretot havia moments que d’anar mirant el terra únicament veia pedres i mes pedres. Va haver algun moment que si que m’hagués rendit però no es podia així es que vam arribar tots fins al final. Encara que semblava que mai arribaríem. Em va semblar potser molts km de recorregut  per mi que fa temps que no faig esport però m’ho vaig passar molt bé i penso que això ens va servir com a superació personal i per conviure més amb els nostres i companys i conèixer-los en mes àmbits que no nomes a la classe. Així que he de dir que em sembla bona idea encara que una miqueta dura! Creia que avui estaria més cansada però em trobo bé físicament. 
     A veure  com va aquesta tarda al MNAC.

    Aquí us deixo una foto del meu grup de caminada.


    Grup al pi de Sant Cugat 



    NOTICIA A SEMINARI

    Cada dia a seminari una persona ha de portar una noticia que li hagi interessat i una altre una imatge que li agradi i explicar el perquè. Jo vaig portar la noticia fa uns dies i era aquesta:


    Vaig entregar aquesta noticia a totes les noies que estan al meu seminari i al professor. Llavors van llegir la noticia i després jo vaig donar la meva opinió de que em semblava aquesta idea i després vaig formular unes preguntes:
    - Creieu que és una bona idea que els nens aprenguin a cultivar? I que vegin el procés de la fruita des de que es planta fins que esta a la taula per menjar-la.
    -Dedicaríeu un temps a les vostres classes per la natura? Com per exemple algunes escoles que tenen un petit hort

    Aquestes van ser les preguntes que jo vaig formular. Més o menys pensàvem totes el mateix, que si que volem dedicar a l'escola si es pot un temps per la natura, i sobre aquesta notícia que esta molt bé perquè els nens pugui conèixer el camp, però al estar en un antic abocament s'hauria d'examinar aquesta fruita.

    dijous, 8 de novembre del 2012

    LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS

    És una forma de que les altres persones puguin veure els drets que tu tens. 
    Hi ha 4 condicions:
    RECONEIXEMENT: S'ha de nombrar a l'autor 
    NO COMERCIAL: No es pot comercialitzar per tant, és de ús no comercial
    SENSE OBRES DERIVADES: No es poden fer cap tipus de transformació per rear altres obres
    COMPARTIR IGUAL: SI que es poden fer obres derivades d'aquesta

    A partir d'aquestes condicions trobem sis llicències. Cada persona agafara la que cregui que és més convenient per a ell:


    Reconeixement


    Reconeixement- No comercial

    Reconeixement- No comercial- Compartir igual


    Reconeixement- No comercial- Sense obres derivades

    Reconeixement- Compartir igual

    Reconeixement- Sense obra derivada


    Aquestes són les 6 llicències que es poden posar. En el meu cas la llicència d'aquest bloc és únicament de Reconeixement ja que estem per aprendre i si puc aportar alguna osa a les altres persones molt millor. 

    Per poder posar la llicència al teu bloc has de seguir els següents passos: 
    2. I a la dreta et posa triar una llicència
    3. Agafes la llicència que vols
    4. Copies el codi que es troba una mica més abaix
    5. Vas al teu bloc i poses afegir un gadget
    6. Esculls HTML/Javadescript pegues el odi que havies copiat i ho guardes. 

    diumenge, 4 de novembre del 2012

    Què és ''BLOGROLL''?


    El ‘’blogroll’’ es el llistat que tu tens de blocs en el teu propi bloc i que es pot entrar amb el mateix enllaç. Això facilita la entrada a blocs que ens interessen perquè els tenim més a mà i no hem de buscar-los i apart de certa manera recomanes a la gent que visita el teu bloc que miri els altres blocs que tu tens al teu llistat. 
    Pot ser que els blocs que tenim a ''blogroll'' siguin d'amics o perquè ens interessen els temes que tracten. Els ‘’blogrolls’’ solen estar en els laterals de la pàgina web, en el meu cas com podeu observar es troben a la dreta i ja tinc uns quants enllaços de blocs de les meves companyes de classe. És una bona eina com ja he dit per no tenir que buscar les adreces de cada persona si no que en el meu cas l'hi dono per exemple ''Bloc de la Marina Jou'' i ja em surt el seu bloc directament sense fer cap moviment mes. Em sembla una molt bona eina.
    És molt fàcil posar un ‘’blogroll’’ al teu bloc: 

    • Passos a seguir:
    1.  Has d'anar a disseny
    2. Afegir un gadget
    3.  Llista de blocs
    4. Has de posar el nom que vols jo personalment e posat :Blocs que segueixo. Tens dues opcions per ordenar, alfabèticament o actualitzat més recentment.
    5. Finalment has de posar ''agregar un bloc a la teva llista''  aquí hauràs de posar l'enllaç i el nom que vols que tingui  l'enllaç.
    Webs consultades: 


    Què és delicious?


    Molts cops anem guardant els enllaços que ens agraden a l'apartat de ''favorits'' però, això te dos problemes: El primer que si t'agraden moltes pàgines carregues els preferits  i es difícil després trobar la que volies i segon que si en algun cas canvies d'ordinador aquestes pàgines les perds. Per tant un bon remei a això seria el Delicious o d'altres com per exemple:  Mister-Wong, Perarltrees o Diggo.
    Delicious en concret és un servei de gestió de marcadors socials en web. Permet agregar els marcadors (pàgines importants que volem) que abans es guardaven en els navegadors i categoritzar-les amb un sistema d'etiquetatge denominat (tags). No només pot emmagatzemar llocs webs, si no que també permet compartir-los amb altres usuaris de delicious i determina quants tenen un determinat enllaç guardat als seus marcadors.

    Webs consultades:

    divendres, 2 de novembre del 2012

    DOS HEMISFERIS: dret i esquerre


    Al cervell està dividit per dos hemisferis:

    L’ hemisferi esquerre controla la part dreta del cos.
    •           Lectura, escriptura, càlcul, classificació, lògica (llenguatge i abstracció), intel·lectual, analític, dominant i actiu.

    L’hemisferi dret controla la part esquerre del cos .
    • Reconeixement immediat de rostres, distinció i record de les formes. Funcions espacials no verbals. És l’hemisferi emocional, intuïtiu,creatiu i sintètic. Aquest hemisferi està més desenvolupat que l’esquerre.

    -Llenguatge audiovisual: Transmet les emocions a través del moviment i del so.
    -Llenguatge gestual: ens transmet emocions
    A aquesta imatge es poden diferenciar els dos hemisferis:

    Foto extreta de:

    La informació ha sigut extreta de : Video y educación