COM SONA LA MEVA ESCOLA?

Foto

Divendres per acabar la setmana de la SAE vam anar a veure un concert del grup Com sona?

Al principi et comences a imaginar com serà el concert perquè a vegades quan has d’anar a coses així penses segur que es una tonteria, etc. Però després quan vam arribar a la sala on ho van fer jo vaig estar quasi tot el concert bocabadada i molt interessada per el que estaven fent. Eren 4 o 5 nois i una noia, els nois eren els músics i la noia la que cantava, em va semblar un grup molt complet, amb ganes de que en aquest cas, nosaltres ens ho passéssim bé. Aquests concerts estan destinats pel que va dir la noia des de 0 a 6 anys, varien una mica els moviments de 0-3 anys que de 3-6 ja que els nens no es mouen de la mateixa manera.  Penso que tenen una metodologia molt bona, com van dir quan els nens són petitons comencen el concert més enrere i poc a poc es van apropant perquè no s’espantin,  les primeres cançons són maques però el públic no fa moviments, després van ensenyant moviments com per exemple picar de mans o picar a les cames i finalment s’acaba  ballant amb ells i fent el que diuen. Nosaltres vam estar tota l’estona rient i ens ho vam passar molt bé, per mi va ser com tornar a quan jo era petita.

Utilitzaven instruments normals com poden ser violoncel, guitarra, flauta travessera, tambor, però a part d’aquests instruments em va sobtar perquè tocaven amb uns altres com per exemple:una campana i un pal de metall molt petits feien ritmes o creaven amb el seu propi cos el so i també un altre tocava amb una serra. No se per mi això va ser de com ho fan i com he dit abans molt cop bocabadada.

Foto

Em va agradar que utilitzaven molts materials fets per ells en forma de manualitats per exemple: un vaixell era de paper de diari, el mar era un llençol, d’una capsa sortia un sol i era fet amb cartolina...

Foto

Foto

El temps que van estar fent el concert sincerament per mi va ser idoni perquè no és va fer molt pesat ni molt curt.

Aquí us deixo la pàgina d’aquesta companya: 

http://www.comsona.cat/index.html

Va ser un final mot bonic de setmana de la SAE i amb això tanquem aquesta setmana que m’agrada’t molt , he viscut moltes experiències que desconeixia i la veritat que després d’aquesta setmana agafaré les coses amb més energia i de manera més positiva. 

       

CONFERÈNCIA JAUME CELA: El mestre del futur

foto

Abans de començar a parlar sobre la conferencia que ens va donar Jaume Cela m’agradaria fer una petita introducció de sobre qui es aquest home.  Aquesta informació la he extret de la mateixa pàgina de la Universitat.

informació introducció

Jaume Cela,mestre i pedagog, compagina la seva tasca docent amb la d’escriptor de novel·les per a públic infantil i juvenil ha publicat diversos llibres de divulgació pedagògica.

L’any  2008 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement del conjunt de la seva trajectòria.

Les seves publicacions infantils i juvenils han estat reiteradament premiades. En l’àmbit pedagògic el seu llibre Amb veu de mestre, un epistolari docent va ser reconegut amb el premi Rosa Sensat de Pedagogia a l’any 1992.

Després de fer aquesta petita introducció m’agradaria exposar alguns punts que em van semblar importants durant la seva exposició i que penso que seran importants en el nostre futur.

•        Hem d’intuir si als nens quan arriben a la classe els fa falta un petó a la galta. (Molts cops no ens adonem de la vida que poden estar portant aquests dels nens per exemple si tenen problemes familiars)
•           Obrir interès cap a les coses del món. (És molt important que els nens sentin intriga per veure que hi ha al món i tinguin ganes de descobrir)
•            Veure si porten esmorzar. (No nomes ens hem de fixar en el que aprenen a la classe sinó en les seves necessitats mínimes com potser portar-se el menjar a la boca, ja que avui dia hi ha situacions molt complicades en que potser algun nen no pot menjar)

Em va agradar una frase que va dir en Jaume Cela ‘’ Formarem part d’una aventura, que servirà per fer créixer als nens’’  : penso que té tota la raó perquè nosaltres hem d’influir de forma positiva en els nens el temps que estiguem educant-los i són una aventura perquè no es sap com serà les seva vida en un futur,  per tant, hem d’intentar influir de la millor manera possible i entregant-nos a ells el màxim.

També una altre cosa que em va semblar molt important es que els nens no poden agafar por a parlar en classe perquè es malmet la seva autoestima, i si els altres riuen ells agafaran por o vergonya i no voldran tornar a parlar en públic.

Això és un petit resum del que en Jaume Cela ens va explicar jo he intentar posar entre el mig de l’explicació algun comentari personal per veure si podia deixar mes clar el que volia dir.

Finalment dir que, em va agradar molt la conferència perquè a part de que va ser entretinguda per les coses que anava explicant, jo considero que molt importants, no se’m va fer pesat i em va semblar que va ser el temps adequat ni mes ni menys. 

UN DIA PER RECORDAR SEMPRE A: L'ESCOLA MARGALLÓ

Hi han persones que estan acostumades a tractar amb nens d’aquestes edats 2-3 anyets però jo encara no havia viscut cap experiència i em va encantar de veritat. Vaig aprendre moltes coses en un dia únicament. La noia que ‘’ m’apadrinava’’ va estar per mi durant tota l’estona explicant-me cada detall de l’escola i penso que això també ha sigut un altre factor perquè jo estigui tan contenta de la meva vivència a aquesta escola bressol.

Com es veu a la imatge jo vaig estar a l’escola bressol Margalló, en una classe que havien alguns nens que encara no havien complit els dos anys i d’altres que ja tenien els 3. Al principi quan vaig arribar tots els nens hem miraven com qui és aquesta i que fa aquí. Però després tots ja van agafar més confiança amb mi encara que uns més que altres.

L’escola em va agradar en tots els aspectes però com a lloc em va agradar  moltísim perquè només fa un any que va ser construïda i estava com tota l’escola creada per als nens, jo personalment me’n recordo al parvulari on anava hi havia escales que havíem de pujar per arribar fins a la classe i en aquesta escola era tot totalment pla i les instal·lacions molt noves.

També em va agradar que moltes coses que els professor al llarg de les classes ens estan dient a la Univesitat que es important tenir-lo en aquesta escola el tenen. Per exemple tenien els tovallons per rentar-se a una altura que tots els nens arriben, l’aixeta per rentar-se les mans, es troben dins de l'àmbit de l'agenda 21.. I amb tot això fa que els nens siguin més espavilats perquè les professores no eren les típiques que els hi fan tot si no que els deixen a veure si ells poden solets i si no els ajuden una mica; això també em va semblar molt bé perquè si no els nens es tornen molt còmodes i no avancen en el seu desenvolupament.


La classe estava dividida per racons com per exemple el racó de música o el de cuina però també havien dues taules que era on menjaven els nens. En aquestes imatges es pot veure com eren les classes. 

Fotos

Una altre cosa que em va agradar molt va ser que tenien un lloc destinat a la classe per posar una foto de cada nen amb la seva familia.

Quan vaig estar jo al'aula vam realitzar diferents activitats( tots sempre són jocs a la classe, van fer psicomotricitat, cantar, jugar al pati bastant estona, els ensenyen els hàbits d’higiene que han d’agafar, com han de menjar..) i en tot moment de veritat que em vaig sentir lliure m’anaven donen pautes de com havia de fer les coses i em deixaven plena llibertat perquè jo pogués experimentar en un dia tot el que volgués.  L’activitat que es va realitzar va ser psicomotricitat i em va semblar molt interessant perquè aquest tema l’estudiem a classe d’educació física per tant molt encertat per mi per poder veure quines activitats de psicomotricitats es practiquen amb els nens petitons.

 He intenta fer un petit resum de les meves sensacions en un primer dia de escola Bressol on mai havia estat. De veritat que estic molt agraïda ja que van tenir un tracte cap a mi molt proper. I vaig marxar amb un molt bo sabor de boca

Foto

UNA TARDA AL MUSEU NACIONAL

Ahir a la tarda vam anar al MNAC a veure com fan una visita guiada destinada als nens de P3, P4, i P5. En el meu cas vaig anar a veure l’art romànic que el relacionen amb so i color. A continuació us explicaré una mica com fan les visites perquè us feu una idea. L’objectiu que tenen es que a través del so, de la línia i el color puguin conèixer l'art romànic.

Les persones que treballen al museu per explicar l’art romànic s’inventen un ninot que és un joglar anomenat Jerònim i diuen que això és la seva casa on estan totes les pintures, llavors els nens abans d’anar al museu han d’haver après una cançó que suposadament se l’aprenen a classe. Llavors quan entren el joglar està a la primera sala i canten la cançó amb ell i van a veure les pintures hi ha moltes obres però les escoles només poden escollir de 5 obres 3, perquè l’explicació es fa en un hora i no dona temps a veure més pintures.

Foto

• La primera pintura són els ‘’Serafins’’ i a partir d’observar l’obra els nens fan diferents activitats com per exemple els Serafins estan molt seriosos llavors ells els hi ensenyen carotes com per exemple cara alegre, trista, de ràbia...

• La segona obra és la del Crist de Taüll en aquesta obra també fan diferents coses els nens per exemple després de fixar-se en el Crist fan un puzle que és de les seves diferents parts.

Foto

• També més endavant havien sanefes que es poden barrejar amb la música i crear ritmes.
• Després havien verges amb els seus fills als braços i aquí el que fan és que divideixen el grup en dos i fan parelles fent que un sigui la mare i l'altre el nen i l'hi fa carícies com podrien estar fent les verges.
• L'última obra és la del Griu i aquí expliquen una història amb aquestes dues pintures:

Foto

Foto

•  Finalment després d’explicar l’obra torna a sortir en Jerònim per acomiadar-se dels nens.

Personalment em va semblar una visita molt entretinguda i dinàmica ja que es van realitzant diferents activitats que entretenen als nens i no és tota l’estona monòton i avorrit com pot semblar alguns cops. I a part el noi que ens va fer l’explicació vaig notar que es ficava molt en el paper i que fa molt interessant la visita per als nens. 

BAIXADOR DE VALLVIDRERA - SANT CUGAT

Bon dia! M’agradaria durant aquesta setmana d’activitats extraordinàries  anar explicant una mica les activitats que anem realitzant i que em semblen interessants.

Ahir dilluns dia 12 vam fer la caminada des de el Baixador de Vallvidrera fins a Sant Cugat, el professor d’educació física ens va donar uns fulls on es marcava tot el recorregut que havíem de fer i estava visualitzat per imatges i a la dreta de les imatges havia una petita explicació, encara tot i així el meu grup ens vam perdre i va venir el Juanjo a rescatar-nos quan ja portàvem una estona caminant per un lloc equivocat. 

Després va haver de tot pujades interminables, baixades, petits rius que havíem de saltar i sobretot havia moments que d’anar mirant el terra únicament veia pedres i mes pedres. Va haver algun moment que si que m’hagués rendit però no es podia així es que vam arribar tots fins al final. Encara que semblava que mai arribaríem. Em va semblar potser molts km de recorregut  per mi que fa temps que no faig esport però m’ho vaig passar molt bé i penso que això ens va servir com a superació personal i per conviure més amb els nostres i companys i conèixer-los en mes àmbits que no nomes a la classe. Així que he de dir que em sembla bona idea encara que una miqueta dura! Creia que avui estaria més cansada però em trobo bé físicament. 
 A veure  com va aquesta tarda al MNAC.

Aquí us deixo una foto del meu grup de caminada.

Grup al pi de Sant Cugat