Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SEMINARI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SEMINARI. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de desembre del 2012

FOTOGRAFIA PER SEMINARI

A part de portar una noticia a seminari com ja la vaig portar fa uns dies, també havíem de portar una imatge que ens agradés. Jo no volia portar una meva personal perquè creia que acabaria parlant de mi mateixa directament i aquest no era l'objectiu sinó que era fer lectura de la imatge. Per tant vaig cercar per Internet fa un temps una imatge per fer un treball i em va agradar molt i vaig decidir portar-la per seminari.

Aquesta imatge com ja he dit esta extreta d'Internet. Va donar ha parlar perquè com que es veu l'aigua difuminada a la part baixa i els raigs de sol tan marcats sembla que sigui un dibuix. Però el professor de seminari ens va explicar com es feien aquestes fotografies i ja ho vam entendre perquè sortia així. És una imatge que a mi personalment em transmet pau, relaxació i tranquil·litat. M'agrada el contrast que té de colors i també perquè es veu com que el cel estava una mica ennuvolat i s'esta escampant i va sortint el sol.


dissabte, 17 de novembre del 2012

CONFERÈNCIA JAUME CELA: El mestre del futur




Abans de començar a parlar sobre la conferencia que ens va donar Jaume Cela m’agradaria fer una petita introducció de sobre qui es aquest home.  Aquesta informació la he extret de la mateixa pàgina de la Universitat.

Jaume Cela,mestre i pedagog, compagina la seva tasca docent amb la d’escriptor de novel·les per a públic infantil i juvenil ha publicat diversos llibres de divulgació pedagògica.
L’any  2008 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement del conjunt de la seva trajectòria.
Les seves publicacions infantils i juvenils han estat reiteradament premiades. En l’àmbit pedagògic el seu llibre Amb veu de mestre, un epistolari docent va ser reconegut amb el premi Rosa Sensat de Pedagogia a l’any 1992.

Després de fer aquesta petita introducció m’agradaria exposar alguns punts que em van semblar importants durant la seva exposició i que penso que seran importants en el nostre futur.
  •        Hem d’intuir si als nens quan arriben a la classe els fa falta un petó a la galta. (Molts cops no ens adonem de la vida que poden estar portant aquests dels nens per exemple si tenen problemes familiars)
  •           Obrir interès cap a les coses del món. (És molt important que els nens sentin intriga per veure que hi ha al món i tinguin ganes de descobrir)
  •            Veure si porten esmorzar. (No nomes ens hem de fixar en el que aprenen a la classe sinó en les seves necessitats mínimes com potser portar-se el menjar a la boca, ja que avui dia hi ha situacions molt complicades en que potser algun nen no pot menjar)

Em va agradar una frase que va dir en Jaume Cela ‘’ Formarem part d’una aventura, que servirà per fer créixer als nens’’  : penso que té tota la raó perquè nosaltres hem d’influir de forma positiva en els nens el temps que estiguem educant-los i són una aventura perquè no es sap com serà les seva vida en un futur,  per tant, hem d’intentar influir de la millor manera possible i entregant-nos a ells el màxim.

També una altre cosa que em va semblar molt important es que els nens no poden agafar por a parlar en classe perquè es malmet la seva autoestima, i si els altres riuen ells agafaran por o vergonya i no voldran tornar a parlar en públic.

Això és un petit resum del que en Jaume Cela ens va explicar jo he intentar posar entre el mig de l’explicació algun comentari personal per veure si podia deixar mes clar el que volia dir.

Finalment dir que, em va agradar molt la conferència perquè a part de que va ser entretinguda per les coses que anava explicant, jo considero que molt importants, no se’m va fer pesat i em va semblar que va ser el temps adequat ni mes ni menys. 

divendres, 16 de novembre del 2012

UN DIA PER RECORDAR SEMPRE A: L'ESCOLA MARGALLÓ


Hi han persones que estan acostumades a tractar amb nens d’aquestes edats 2-3 anyets però jo encara no havia viscut cap experiència i em va encantar de veritat. Vaig aprendre moltes coses en un dia únicament. La noia que ‘’ m’apadrinava’’ va estar per mi durant tota l’estona explicant-me cada detall de l’escola i penso que això també ha sigut un altre factor perquè jo estigui tan contenta de la meva vivència a aquesta escola bressol.

Com es veu a la imatge jo vaig estar a l’escola bressol Margalló, en una classe que havien alguns nens que encara no havien complit els dos anys i d’altres que ja tenien els 3. Al principi quan vaig arribar tots els nens hem miraven com qui és aquesta i que fa aquí. Però després tots ja van agafar més confiança amb mi encara que uns més que altres.
L’escola em va agradar en tots els aspectes però com a lloc em va agradar  moltísim perquè només fa un any que va ser construïda i estava com tota l’escola creada per als nens, jo personalment me’n recordo al parvulari on anava hi havia escales que havíem de pujar per arribar fins a la classe i en aquesta escola era tot totalment pla i les instal·lacions molt noves.
També em va agradar que moltes coses que els professor al llarg de les classes ens estan dient a la Univesitat que es important tenir-lo en aquesta escola el tenen. Per exemple tenien els tovallons per rentar-se a una altura que tots els nens arriben, l’aixeta per rentar-se les mans, es troben dins de l'àmbit de l'agenda 21.. I amb tot això fa que els nens siguin més espavilats perquè les professores no eren les típiques que els hi fan tot si no que els deixen a veure si ells poden solets i si no els ajuden una mica; això també em va semblar molt bé perquè si no els nens es tornen molt còmodes i no avancen en el seu desenvolupament.


La classe estava dividida per racons com per exemple el racó de música o el de cuina però també havien dues taules que era on menjaven els nens. En aquestes imatges es pot veure com eren les classes. 


Fotos

Una altre cosa que em va agradar molt va ser que tenien un lloc destinat a la classe per posar una foto de cada nen amb la seva familia.
Quan vaig estar jo al'aula vam realitzar diferents activitats( tots sempre són jocs a la classe, van fer psicomotricitat, cantar, jugar al pati bastant estona, els ensenyen els hàbits d’higiene que han d’agafar, com han de menjar..) i en tot moment de veritat que em vaig sentir lliure m’anaven donen pautes de com havia de fer les coses i em deixaven plena llibertat perquè jo pogués experimentar en un dia tot el que volgués.  L’activitat que es va realitzar va ser psicomotricitat i em va semblar molt interessant perquè aquest tema l’estudiem a classe d’educació física per tant molt encertat per mi per poder veure quines activitats de psicomotricitats es practiquen amb els nens petitons.
 He intenta fer un petit resum de les meves sensacions en un primer dia de escola Bressol on mai havia estat. De veritat que estic molt agraïda ja que van tenir un tracte cap a mi molt proper. I vaig marxar amb un molt bo sabor de boca

Foto

dimarts, 13 de novembre del 2012

NOTICIA A SEMINARI

Cada dia a seminari una persona ha de portar una noticia que li hagi interessat i una altre una imatge que li agradi i explicar el perquè. Jo vaig portar la noticia fa uns dies i era aquesta:


Vaig entregar aquesta noticia a totes les noies que estan al meu seminari i al professor. Llavors van llegir la noticia i després jo vaig donar la meva opinió de que em semblava aquesta idea i després vaig formular unes preguntes:
- Creieu que és una bona idea que els nens aprenguin a cultivar? I que vegin el procés de la fruita des de que es planta fins que esta a la taula per menjar-la.
-Dedicaríeu un temps a les vostres classes per la natura? Com per exemple algunes escoles que tenen un petit hort

Aquestes van ser les preguntes que jo vaig formular. Més o menys pensàvem totes el mateix, que si que volem dedicar a l'escola si es pot un temps per la natura, i sobre aquesta notícia que esta molt bé perquè els nens pugui conèixer el camp, però al estar en un antic abocament s'hauria d'examinar aquesta fruita.